En este sèptim capítol del podcast sobre memòria històrica “El mur” seguirem parlant de dones, igual que en el capítol anterior. Però ara ho farem, més be, de les hereves de la memòria. La lluita feminista fou important en la República, fou important en la Guerra, i les dones combateren tant en la rereguarda, com també en la primera línia, com a milicianes, com a maquis. Però fins i tot quan la repressió fou més gran i les dones semblaven totalment recloses en la seguretat de les seues llars, elles foren les depositàries, les encarregades de recordar, de no oblidar, de deixar constància del que havia passat. Ara, les representants de les moltíssimes associacions que porten endavant la lluita per a recuperar els ossos i la memòria dels afusellats, dels morts en les cunetes, són, de manera clarament majoritària, dones. Dones que lluiten, a diari, per a que es sàpiga la veritat, que no s’obliden les ofenses. Com dones foren també les mares de la plaça de maig de l’Argentina, que van aconseguir que la seua lluita es convertira en universal, i que els crims de la dictadura del General Videla no caigueren en l’oblit. Des de la seua tasca com infermeres també, dones valeroses que es jugaren la vida sense demanar res a canvi, aconseguiren que dins de la foscor del temps de guerra, hi haguera rajos de sol i de bondat, com per exemple en la maternitat d’Elna on es refugiaren les republicanes i els seus fills que fugien per la frontera de França. De tot això, i alguna altra cosa, parlarem en este capítol 7, d'El Mur que du per títol: “La memòria en femení, segona part”.
Lo Más Leído
-
1Las áreas más relevantes en la investigación sobre sostenibilidad
-
2¿Cómo van las empresas a hacer frente a los desafíos que plantean las nuevas regulaciones sobre sostenibilidad?
-
3Elena Turrión: "En Mutua Levante estamos centrados en las personas"
-
4Elías Amor: "Desde Consum queremos seguir reforzando nuestra ambición en sostenibilidad"
-
5Tendencias en sostenibilidad ante una transformación económica y empresarial
Suscríbete al canal de Whatsapp
Siempre al día de las últimas noticias
Suscríbete nuestro newsletter
Siempre al día de las últimas noticias
Era l’any 1977. Les mares de la plaça de Maig començaren a reunirse davant de la Casa Rosada, seu del govern argentí, per a reclamar a la dictadura de Videla conèixer qué havia passat amb els seus fills i nets. Després es va saber que el règim, sistemàticament, va segrestar, torturar i assassinar als seus opositors. Fou l’anomenada operació Cóndor, un pla secret de repressió coordinada en sis països sudamericans. Les xifres aborronen, 50 mil persones foren assassinades, i altres 30 mil es consideren encara desaparegudes.
El sistema per ocultar les proves dels crims, fou expeditiu i sistemàtic: es fletaven vols militars nocturns, i es llançava vius al mar als joves considerats subversius.
Las madres y abuelas de la plaza de mayo perseveraron. Siguieron manifestándose, cada jueves, reclamando saber la verdad. Y se convirtieron en un símbolo. Cuando ya les quedó claro que no volverían a ver con vida a los suyos, comenzaron a reclamar que los culpables comparecieran ante los tribunales. Y lo consiguieron, al menos en parte, el General Videla fue finalmente procesado y condenado en Argentina. Hoy en día aún existen como grupo, y aún siguen reivindicando que se sepa toda la verdad.
En Argentina y también en Chile tuvieron lo suyo. Pero allí han pasado tan sólo 40 años desde que se cometieron los crímenes: justo la mitad que en España. Aquí no hubo madres de mayo, pero sí hijas valientes: hijas como Pepica Celda.
Foto: José Celda
Al pare de Pepica el mataren, i ella diu, l’ha dit en altra ocasió en este mateix programa, que des d’aleshores, quan tenia tan sols 8 anyets, no ha tornat a plorar, ni a riure a gust. Al que mataren fou a l’home, però sa mare també estigué a una presó de dones, al convent de Santa Clara que hui en dia encara existeix, al final de l’Avinguda Pérez Galdós de València.
Quan Pepica va crèixer, es va fer una dona valenta, que sempre va somniar amb recuperar a son pare. Molts anys després d’arribar la democràcia, va trobar l’oportunitat: ella fou la primera en encetar el que fou un llarg i difícil procés que va acabar bé: per fí va aconseguir traure a José Celda de la fossa 100 del cementeri de Paterna. Parla el nebot de Pepica, el periodista Vicent García Devís, que tant la va ajudar.
- La memòria, en femení II · plazapodcast · Plaza Podcast
-
- La Paella Rusa
- Avanzando Juntos
- Territorio Empresa
- Los Verbos de la Cultura
- Conexiones Inteligentes
- Salud Interconectada
- La Plaza de las Letras
- EntreNosotros
- Hogar Inteligente
- Conexión Orellut
- El Matx
- El Senado
- La Entrevista de Alicante Plaza
- Nuestras Marcas
- Más Pódcastsexpand_more
- Cuatro Estaciones
- El Pulso de la Tecnología
- Caixa Ontinyent
- Ópera Stories
- Plaza al Día
- Hasta Luego Mari Carmen
- Veus Fé Cé
- Última Fila
- Forinvest
- Ferits de Lletra
- Zona VCF
- Diagnóstico Cero
- Empleo UPV
- Ideas UPV
- Cruz Roja con el Empleo
- La Energía nos Transforma
- C1 o Alça't
- Ibiza 40 Años de Magia
- El Mur
- Els Llocs de la Memòria
- Hablemos de Protocolo
- Tech & Travel
- Destino Excelencia
- Agua
- Sostenibilidad
- Sueños con Valores
- Voces IVAM
- VDS
- Magdalena 2024
- Cevisama 2024
- Congreso AEAS
- Festes de Sant Pasqual
- Voces
- Más Pódcastsexpand_more
- Quiénes somos
- Publicidad
- Contacto
- Acceso accionistas
- Aviso legal
- Política de privacidad
- Cookies