En este sèptim capítol del podcast sobre memòria històrica “El mur” seguirem parlant de dones, igual que en el capítol anterior. Però ara ho farem, més be, de les hereves de la memòria. La lluita feminista fou important en la República, fou important en la Guerra, i les dones combateren tant en la rereguarda, com també en la primera línia, com a milicianes, com a maquis. Però fins i tot quan la repressió fou més gran i les dones semblaven totalment recloses en la seguretat de les seues llars, elles foren les depositàries, les encarregades de recordar, de no oblidar, de deixar constància del que havia passat. Ara, les representants de les moltíssimes associacions que porten endavant la lluita per a recuperar els ossos i la memòria dels afusellats, dels morts en les cunetes, són, de manera clarament majoritària, dones. Dones que lluiten, a diari, per a que es sàpiga la veritat, que no s’obliden les ofenses. Com dones foren també les mares de la plaça de maig de l’Argentina, que van aconseguir que la seua lluita es convertira en universal, i que els crims de la dictadura del General Videla no caigueren en l’oblit. Des de la seua tasca com infermeres també, dones valeroses que es jugaren la vida sense demanar res a canvi, aconseguiren que dins de la foscor del temps de guerra, hi haguera rajos de sol i de bondat, com per exemple en la maternitat d’Elna on es refugiaren les republicanes i els seus fills que fugien per la frontera de França. De tot això, i alguna altra cosa, parlarem en este capítol 7, d'El Mur que du per títol: “La memòria en femení, segona part”. 

Tags

-->