En este capítol nou del podcast sobre memòria històrica 'El mur' mirarem i sentirem. Perquè volem parlar de com la música, i el cine, han tractat la memòria. Ho han fet molt, sobre tot els músics, que s’han encarregat de composar una banda sonora rica i variada, que narra i expressa sentiments, de molts aspectes relacionats amb la lluita antifascista, dels desapareguts, dels afusellats, dels que no van tindre altre remei que fugir, deixant-ho tot enrere, dels que es quedaren a l’interior, però atemorits i amagats. De les víctimes, i dels perdedors. Per a parlar de tot això, hui contem amb una invitada d’excepció, segurament la periodista que més sap de música en tota València: Amàlia Garrigós. També de cine, en parlarem. De cine de la memòria, que pareix que hi ha molt, últimament, potser no tant si comparem amb la producció d’altres països, de la representació visual d’altres crims col·lectius. De tot això, i alguna altra cosa, en parlarem en este capítol 9 d’El mur, que es diu “Sentim i Mirem”
Des el primer capítol d’este podcast, i ja van uns quants, hem utilitzat de sintonia la famosíssima Bella Ciao, però mai hem explicat perquè... És una melodia realment molt bonica, que ara coneix tot el món perquè la gasten de sintonia en una sèrie de ficció d’èxit, molt bona sense dubte. Però molts canten esta cançó sense saber la seua història, i us asegure que val la pena conèixer-la. Bella Ciao, si ens quedem amb la lletra, parla d’un comiat, del comiat d’un partisà que va a lluitar contra el fascisme i Mussolini, perquè diu, “una mattina, mi sono alzato, e ho trovato l’invasor...”. Bella Ciao es va convertir en tot un himne de la resistència italiana durant la segona guerra mundial, i després, de qualsevol lluita contra el totalitarisme, i per això, en este programa no ens cansem de sentir-la.
