plazapodcast

Valencians a Mauthausen

En este episodi del podcast sobre memòria històrica “El Mur” tractarem un capítol de la nostra història molt dur en el que parlarem dels espanyols, i especialment els valencians, que van morir, i alguns sobreviure però amb seqüeles per a tota la vida, als camps de concentració i d’extermini nazis. Els temples de l’Holocaust, on massacraren a 11 milions de persones, vora la meitat jueus. Llocs sinistres, hui molts reconvertits en espais de memòria, com Dachau, Ravensbruck, on anaven les dones, Treblinka, o pot ser el més tristament famós de tots, Auschwitz. Parlarem especialment d’un, Mauthausen, el conegut com Camp dels espanyols, on les SS que assumiren la responsabilitat de l’anomenada solució final, van concentrar als espanyols, que consideraren apàtrides, i marcaren amb un triangle roig al pit. Allí patiren la crueltat humana en grau màxim, en companyia de jueus, sobre tot, però també de gitanos, d’eslaus, d’homosexuals, de qualsevol que no s’ajustara al model de raça ària. Quasi tots els deportats tingueren un patró comú: foren republicans que van fer la guerra d’Espanya, que van fugir a França a peu per la frontera, que combateren o feren trinxeres per a l’exèrcit francés, i que acabaren en el pitjor dels llocs possibles, on ningú voldria haver estat: on la vida, o la mort, es jugava en un instant, i de manera aleatòria, als camps que el Tercer Reich va escampar per tot Europa. De tot això, i alguna altra cosa, en parlarem en este capítol 10 d’El mur, que es diu “Valencians a Mauthausen”.

Luis Estañ, de Callosa de Segura, fou el presoner 4375 al camp de concentració nazi de Mauthausen. Va lluitar com a voluntari a l’exèrcit republicà, on va arribar a ser tinent. En acabar-se la guerra, va creuar la frontera cap a França, però a l’altra banda dels pirineus no fou ben rebut, com tants altres: recordem que es va produïr la que fou la major diàspora de la història d’Espanya: més de mig milió de refugiats feren el mateix camí fugint de la barbàrie franquista en tan sols uns mesos. Luis fou internat al camp improvisat d’Argelles sur mer. Amb unes condicions inhumanes. A la platja, a l’hivern. Sense protecció. Sense esperança. Tot un infern en la sorra, com va definir-lo el fotógraf Robert Capa.

  • Tags
  • -->
    Recibe toda la actualidad
    Plaza Podcast

    Recibe toda la actualidad de Plaza Podcast en tu correo