En este quart capítol del podcast sobre memòria democràtica “El mur” s’enrecordarem d’uns grans oblidats, soterrats per lustres d’injustícia històrica. Parlarem dels “maquis”. Un fenomen que es va produir molt a prop de nosaltres, amb una activitat molt notable, d’uns personatges que amb els anys es van convertir en mítics, tot i la capa d’oblit. Mites i herois, lluitadors per la llibertat en temps molt difícils, però també foren acusats de bandolers, de delinqüents, de lladres i assassins. Precisament, els últims afusellats al mur de Paterna, foren maquis. Guerrillers llegendaris, com Basiliso Serrano, de malnom (perquè tots tenien nom secret per a intentar no ser rastrejats) de malnom, el manco de la pesquera, mort en desembre de 1955. Formaren una oposició armada al règim organitzada i recolzada pel Partit Comunista des de l’exterior, i que es va produir a Espanya a molts llocs, però també prop de nosaltres. A la serrania, un enclau entre muntanyes i de difícil accés, hi hagué un dels últims refugis d’estos lluitadors per la llibertat, que aguantaren amagats, passant fam, fred i privacions, fins a 15 anys després de que Franco guanyara la guerra.
